El bloc de TotsRucs

Amb la quarta temporada de Ventdelplà just acabada, TV3 ja té preparada la sèrie que la substituirà: Zoo, una altra telenovel·la per les nits de dilluns i dimarts, que segur, ben enganxarà a l’audiència com feia Ventdelplà.

La sèrie, també és “filla” del gran guionista Josep Mª Benet i Jornet, i que com deixa entreveure el seu títol, l’acció passa dins un Zoo (suposem el de Barcelona).

Us deixo la sinopsi de la sèrie que podeu trobar a la web de TV3:

Tot i que el títol pugui dur a confusió, “Zoo” no és un documental, sinó la nova sèrie, amb argument de Josep Maria Benet i Jornet, que TV3 emetrà els dilluns i dimarts a la nit, en la mateixa franja horària que “Ventdelplà”. Una ficció apassionada i apassionant, els protagonistes de la qual treballen en un àmbit peculiar, el zoològic.

Aquest espai, serà el lloc on es mouran els nostres personatges, i els animals també hi jugaran el seu paper però no en seran, en cap cas, els protagonistes. Persones d’edats diverses que s’estimen, odien, s’equivoquen, l’encerten… Persones de carn i ossos que treballen en un lloc fascinant, però a les quals també retrobarem dins de les seves cases o a l’exterior dels carrers.

La protagonista de la sèrie és la Diana (Mònica López), una dona de 35 anys, biòloga del zoo. Fa anys que treballa amb els animals del parc i està directament involucrada en el programa de conservació d’una espècie en concret: el llop ibèric. Ara, la Diana vol ser mare i té por de fer tard si no s’afanya, però aquest tema portarà algunes desavinences amb en Max (Santi Ricart), el seu company, amb qui no sempre serà fàcil arribar a acords… Aquesta dona és el centre dels conflictes bàsics de la sèrie.
Intrigues i passions, com en les històries de tota la vida, això és el que hi ha a “Zoo”.

La sèrie, dirigida per Jesús Segura, compta amb la presència d’actors com Mònica López, Santi Ricart, Pere Arquillué, Pep Munné, Lluís Soler, Lluïsa Mallol, Núria Hosta, Lluís Villanueva o Miquel Sitjar. 

Demà, a l’hora de l’APM, 21.45h, TV3 estrena una nova sèrie d’humor protagonitzada per Joan Pera i el seu fill, Roger Pera, acompanyat d’altres il·lustres actors i actrius catalanes com Lluís Marco, Carmen Balagué, Eva de Luis, José Luis Adserías, Alicia González, Xavi Lite, Paula Blanco, Àlex Esteve i Joan Miquel Díez.

Us en deixo una breu sinopsi perquè vegeu que ens depara la sèrie!

El Ricard (Joan Pera) i el Roger (Roger Pera) estan distanciats des del dia que el Ricard i el Pedro, conductors d’un furgó blindat, van decidir desaparèixer amb el vehicle carregat amb 200 milions de pessetes. Ara, quinze anys més tard, el Ricard compleix condemna amb el Pedro, que excava un túnel amb una cullera per escapar-se.

Mentrestant, el Roger, etern adolescent, distribueix el seu temps entre la música i el seu company de grup Google, la Sílvia, la seva nòvia actual; la Mònica, la seva ex, i la Margarida Molins, la cunyada actriu del Ricard que ha fet de mare del Roger. No obstant això, un gir inesperat del destí farà que pare i fill es tornin a reunir, per bé que tenen interessos oposats. El Ricard vol fer de pare. El Roger, recuperar el botí del robatori… Però estan “condemnats” a conviure.

“13 anys i un dia” començarà a gravar-se aquesta tardor. Joan Pera, que en la presentació de la nova programació es va mostrar molt content de participar en aquest projecte, ha explicat que “és un tema una mica a la americana dirigit per Jesús Font i amb un gran equip. Sóc a la presó i el meu fill, que també ho és a la vida real, gaudeix de la vida amb el botí. És la confrontació de dues generacions”. I ha fet broma: “Jo sempre he agradat molt però per si hi ha algú a qui no agrado, hi ha una altra generació.”

Espero que ens entretingui durant força temps!

Xordi

Des de sempre he pensat que TV3 era diferent, que era “la nostra”, i que es mantenia al marge de la tele-brossa d’altres canals.

Fa poc ja vam fer constar els anuncis “Tot seguit” a mitja pel·lícula/sèrie/programa, sobre el molest que son, i el desig que NO imitessin a altres canals amb publicitat mes agressiva. El temps (per desgràcia) ens ha donat al resposta: TV3 ha començat a fer anuncis de programes en mitat de altres programes ocupant el quart inferior esquerra amb text i imatges en moviment.
Imatge de la pel·lícula “Presumptes implicats” emesa dissabte 30 de juny.

El pròxim pas, com han fet tots els altres canals, serà girar les proporcions: 3/4 per la publicitat, 1/3 per programa.

I com no podia ser menys, cada cop es fica més amb els realitis. En un més ja en porten 2: Gossos i Sense tele, i ja anuncien el tercer: Masia 1907.

En aquest últim realiti tanquen dos famílies catalanes en una masia de fa cent anys, sense aigua, electricitat, lavabos, etc. Això si, segons TV3 és un experiment. Em recorda als inicis de gran hermano a Tele 5, que no feien mes que dir que era un experiment psicològic, incús es permetien el luxe de portar psicòlegs al plató. Avui al Club, que han fer un “anunci” del programa, s’han pres el luxe de portar un “historiador”.
Comencem les apostes, quin serà el pròxim realiti? Jo personalment faria “La Pubilla 2007″ (concurs per escollir la pubilla catalana mes maca), o la “Gran Botifarra” (on tancariem un grup de Botifarraires per jugar tancats en un Bar 24 hores al dia a al Botifarra).

Petiso, TotsRucs, Vic.

L’altre dia vaig adormir-me tot esperant que fessin Ventdelplà. Em vaig despertar a mig fer i no vaig enterar-me massa del que passava, només recordo com era el resum del pròxim capítol. Molt bé, i què? Doncs que vaig quedar parat del disgust que vaig tenir de no poder veure el capítol. Sempre que arriba el dilluns tinc ganes de malgastar l’hora de Ventdelplà veient alguna altra sèrie que tinc pendent però mai en soc capaç. Ara he descobert perquè: haig de mirar Ventdelplà. Sé que no està bé i entenc que ni és el millor que puc fer ni ningú m’obliga a fer-ho, però tal com passa amb les drogues, per més que tothom sap que no son bones, el que comença a consumir-ne, no sap estar-se’n. Llavors vaig començar a preguntar-me, què collons té aquesta serie que no puguis deixar de veure-la. I vaig arribar a la conclusió que és un problema meu. I com a tal, penso tractar-me’l, però abans acabaré de fer-li una repassada per compartir quatre detalls amb vosaltres.

Primer, cal dir que veure un capítol sencer és totalment innecessàri.Perquè no cal mirar els capítols per saber que passa o què passarà en aquesta serie. Tu mires els resums del final –mai els del principi- i saps exactament què passarà en el següent episodi. Ni tan sols intenten enganyar-te. La gràcia de tot això resideix en què tu ja saps què passarà, però ho vols veure. Perquè saps que t’entretindrà. No entens com, però saps que ho farà. L’altre dia vam tenir un cas com un cabàs: en l’avançament del capítol següent, van ensenyar-nos la últíma escena, en la que vèiem com el senyor Monràs enganyava a tothom fent creure que havia venut la casa de putes, que havia sigut motiu de ruptura amb la seva nòvia caixera. Aquest hauria sigut un gir bastant agradable i conciliador amb l’audiència… si l’haguessim descobert quan tocava. No en el capítol abans, sense haver vist el que passava anteriorment.

Però Ventdelplà és així. Passen coses inexplicables i ningú es queixa. Són les regles del joc, cada sèrie té les seves i has d’acceptar-les abans de começar a mirar-la. Una de les coses més grosses que han passat últimament en aquest culebrot de bojos, ha sigut l’assassinat guionil del triumfito que canta la sintonia d’entrada. A en Victor l’han esborrat completament, encara ha estat de sort de que no hagin canviat la sintonia de la serie i tot. Van introduïr el personatge –com sempre, d’una forma força barroera- i quan ja tots estavem situats i ens imàginavem una trama, han agafat els guions i han canviat el seu nom pel d’un altre. Sense donar cap explicació.

Però aquesta no és la única falta de respecte pels espectadors. Aquesta temporada semblava que s’estaven agafant un pèl més seriosament el sempre entrenyable personatge de la senyora Conxita, aquesta dona que passa de serie en serie sent sempre la mateixa persona. Li van posar una forastera a treballar a casa, vam conéixer una mica més sobre les dues i fins i tot vam descobrir unes joies, base de tota quanta avorrida trama de telesèrie que es precï. I un bon dia… ja no en vam saber res més. Quin propòsit tenia la introducció d’aquesta història, si després ni la van desenvolupar ni molt menys acabar? Aquí l’excusa de que els actors tenen altres compromisos, com poden haver-se excusat amb el tema d’en Victor, no té raó de ser. Al final potser serà veritat que Ventdelplà és un reality show on filmen la vida de la gent sense que se n’adonin. I tots sabem que a la vida hi ha moltes històries que no tenen cap intríngulis.

I encara hi ha coses pitjors…ara ens han agafat un personatge supersecondàri i ens l’han transformat en homosexual. Li han pintat els cabells grocs, i au, a tirar milles. Una altra de les moltes històries sense solta ni volta que ens insereixen de tant en tant i que acaben desembocant en res. Per no tenir no tenen ni valor moral, ni son reflex de la societat –l’eterna excusa per justificar mals arguments-, i ni tan sols els guionistes se les prenen seriosament. Un altre cagarro, vaja.

Perquè tothom sap que la única manera en la que funciona Ventdelplà, és com a spin-off de la Memòria dels Cargols. Sí, el senyor Monràs no és res més que un Esclatasangs del segle XXI. Pep Cruz estava fantàstic a la serie de Dagoll Dagom i segueix estant igual de genial a la serie de Breda. Perquè a més a més, està interpretant al mateix personatge. Jo, mentre el don Monràs (quina llàstima que no es pugui dir “don” en català) volti per Breda, vull dir Ventdelplà, seré incapaç de llençar les dues hores a la setmana que hi gasto en qualsevol altra bestiesa.

DeivitTustei, TotsRucs, Tona.

Bon Sant Pere a tots els Peres, i als que celebrin la seva revetlla!

Avui volem parlar del tema dels DVDs de programes i sèries catalanes, que treu a la venda majoritàriament TV3, mitjançant la seva botiga, i també podeu trobar a moltes llibreries tradicionals i algun supermercat.

Començarem parlant dels DVDs de la magnífica sèrie d’humor Plats Bruts. Una sèrie que ja va acabar fa uns 6 anys i que només han tret dos temporades a la venda. La primera, de tretze episodis, al “barat” preu de 78€! Crec que es el primer pack d’una sèrie, d’una sola temporada, que supera els 40€. Tots els dvs de sèries americanes i espanyoles que, apart de tenir molts episodis més i si és americana audio dual i subtítols, valen màxim aquests 40€, i si te’ls gastes creus que és una bona inversió, però casi 80€ per 13 episodis, la veritat, es una mica presa de pèl! A la Segona temporada sembla que van recapacitar, i van abaixar el preu a 29,95€. Aquí si que estic d’acord amb el preu, quasi 3 cops més barat que la primera temporada, i tenint més episodis també.

Un altre cas una mica “barruer” és el cas dels nous dvd de la sèrie Ventdelplà, la 1a temporada, segons el que ens diu la caixa però no això no és així. Quan l’obres ja et trobes amb les primeres sorpreses: quatre dvd, amb quatre episodis cada un, en total 16 episodis. Si mirem la informació de TV3 podem comprovar que la primera temporada són 44 episodis, on són els 28 episodis restants? Haurem de pagar 29′95€ més per acabar la temporada? Però això no acaba aquí, a la caixa posa ben clarament format de pantalla 16:9, però posem el video i se’ns mostra la sèrie amb el format que es veu a TV3, o sigui en 4:3, o sigui que al final comprem una cosa que no es el que ens diu la caixa.

Però no tot és dolent. Tenim un exemple de com s’han de fer les coses: Porca Misèria, els dvd de la primera i segona temporada, 26 episodis de 1hora i una mica més de duració per el molt bon preu de 49€. En total 8 dvd, quatre per temporada, i amb una qualitat de video excepcional i amb audio dolby digital per aprofitar els vostres home cinema. Una cosa semblant passa amb els útlims dvd de Jet Lag, que pel mateix preu dels dvd de Porca Misèria, inclou la 2a i 3a temporada, encara que amb la primera també es van passant demanant 49€, el mateix que demanen per dos temporades ara mateix.

Un altre tema a parlar es el temps que tarden a treure els dvd d’una sèrie o programa. Hi ha els casos més recents de Els pirineus des de l’aire, Catalunya des de l’aire i del mar, bèsties que van sortir poc després d’acabar-se d’emetre. Però hi ha casos com el comentat anteriorment de Plats Bruts, que després d’anys d’haver-se acabat només en tenim 2 temporades. Però, i perquè aquesta selecció de poques sèries? Hi ha moltes sèries que interessarien en dvd: Lo Cartanyà, L’un per l’altre, Majoria Absoluta, Temps de silenci (els dvd que hi havia eren un resum), Oh Espanya, Oliana Molls, La Memòria dels Cargols, vaja (personalment) opino que totes les sèries d’humor de TVC es mereixerien estar en DVD, perquè totes es coneixen tant i agraden tant que segur que tindrien molta acceptació en el públic català, i fins i tot espanyol.

Espero que s’aprengui del mercat televisiu americà i espanyol on qualsevol sèrie apareix poc temps després d’acabar la temporada, i sempre amb extres, subtítols.

Fins la pròxima!

El Club va començar amb una tasca molt difícil, la de substituir al programa “La Columna” de la Julia Otero, un programa que s’havia consolidat (i amb pes propi) a la graella de programació.

TV3 va escollir a l’humorista Albert Om, per que ell és això, un humorista. I aquest va ser el primer error, ja que és incapaç de ficar-se seriós quan es necessari (entrevistes, noticies, etc), i no dona cap credibilitat.

Tot i amb això, el programa va començar bé, suposo que al ser un programa nou, i està pensat per donar sensació de proximitat amb els espectadors, va funcionar.

Però la cosa ha degenerat:

En primer lloc, se’ls ha pujat la “fama” i s’ho tenen molt cregut, cada cop que miro el programa em dona la sensació que m’estan dient: “Ei, que som bons eh ?”.

És creuen que per portar 580 programes poden fer el que vulguin. En els últims mesos he vist algunes coses que m’han fet dubtar la ètica periodística d’aquest programa.

Com per exemple, el dia que van empresonar la Isabel Pantoja (que no és santa de la meva devoció), van muntar una entrevista falsa amb trossos d’una entrevista de feia temps. Bàsicament el Albert Om feia una pregunta, i ficaven un tall de l’entrevista antiga. Per exemple, el Albert Om pregunta: “Has robado mucho?”, i fican un tall on al Isabel Pantoja deia: “Mucho mucho mucho”. Això si, tot en clau d’humor!

Un altre dia, encara no se per que, van fer que dos noies del públic (noies noies, devien tenir 16? anys), es fessin un petó (petó petó, amb llengua) davant la camera. I devien ser les 5 de la tarda. Eis, que no tinc cap problema que dos noies es vagin fent petons (al contrari), però no trobo ètic que el presentador ho fomenti, tot per aconseguir un moment zàpping.

La pregunta que sempre es fa: es val tot per l’audiència?

Un altre punt fluix de programa son els col·laboradors, i no estic dient que els col·laboradors siguin fluixos!, sinó que en el conjunt el paper que fan deixa molt que desitjar, i han fet que El Club passés a ser un “Bar d’amics”. L’Albert Om i els seus col·laboradors sembla que s’estiguin prenent una canya al bar de la cantonada en comptes de fent un programa seriós.

I tornant als col·laboradors, els principals col·laboradors son noies, joves i atractives (que ja m’agrada), i al càstings que estan fent, dels 11 finalistes 8 eren noies joves i atractives, dels quals va guanyar una noia … que previsible era!!

I quan a un col·laborador li treuen una secció, doncs cap problema, se li crea un altre. Un exemple clar es la Bibiana Ballbé, de la qual no discutiré els seus dots físics per ser col·laboradora, però quan van treure al secció de moda li van crear la secció “youtube”. És dedica a recopilar vídeos del Youtube, i passar-los pel programa amb qualsevol excusa, ni que diria que al excusa principal es que ella surti lluint modelets.

Per acabar, la secció de ciència. Si se li pot dir així, ja que he vist mes ciència als paquets de Smacks que en aquesta secció (blog patrocinat per … és broma).

El presentador de la secció (ho sento, no em recordo del seu nom), amb la excusa de demostrar principis científics fa experiments per demostrar lo molt que en sap. Però mes d’un cop no ha sabut explicar per que passava, o simplement ho ha explicat malament.

Un dels casos que més em va marcar va ser un dia que va intentar demostrar que “La llana no calenta”. Per fer això, va agafar dos ampolles d’aigua iguals, i les va ficar al congelador. Quan les va treure, i va mirar la temperatura que tenia cadascuna. Una d’elles la va tapar amb un jersei de llana, i l’altre la va deixar desabrigada. Al cap d’una estona, va mirar les temperatures, de nou, i la seva teoria era que les dos ampolles estarien a la mateixa temperatura, i per tant demostració inequívoca que la llana no escalfava. A la pràctica, la ampolla tapada estava per dècimes mes calenta que l’altre. Potser per que la llana estava a temperatura ambient i per conducció va calentar l’ampolla en el poc temps que van deixar.

Amb aquest mètode, l’únic que pots demostrar amb aquest mètode és que la llana es un bon aïllant, i que la ampolla tapada, es calentarà mes lentament a la llarga.

Un altre perla de la secció, va ser el dia que van voler demostrar el per que els motors de cotxe fan “puf puf puf puf”. No se’ls va ocórrer res millor que ficar alcohol en una pot de virdre tancat, i escalfar-lo. Quan l’alcohol va començar a cremar, va provocar que la tapa anés fent “pf pf pf pf pf”, ja que el aire anava entrant i sortint a mida que s’anava cremant. Apart de la semblança dels sorolls i que en els dos casos hi ha combustió, no te res a veure una cosa amb l’altre. Els motors de cotxe fan “puf puf puf”, per que son motors de 4 temps, i es van produint explosions independents una del altre. En el mateix programa van acabar dient que els motors de cotxe porten anticongelant per que no és congeli el bloc de motor ….

Ja arriba l’estiu i les vacances, i la majoria de sèries i programes de televisió també es preparen per les seves. Intentarem explicar una mica el que ens vindrà aquest estiu a les televisions catalanes!

Començarem per 8tv,coneguda per ser abans CityTv o TD8, la cadena del grup Godó (propietaria de La Vanguardia i Rac1), estrenarà a finals de juny un programa ideat per Andreu Buenafuente: Que no surti d’aquí serà un programa del gènere que ha popularitzat l’Andreu, on hi participaran moltes cares conegudes de la productora El Terrat (Fermí Fernandes, el Carlitos d’Una altra cosa,…).

També a partir de demà 19 de juny, a l’hora que feien actualment el Força Barça, començaran a re-emetre la mítica sèrie anglèsa de la BBC Sí, ministre, i continuarà després amb la senyora Fletcher i la seva sèrie de investigació S’ha escrit un crim.

A Tv3 sembla que tindrem més canvis. Primer de tot al acabar El cor de la ciutat per allà el 17 de juliol, deuran tornar a començar alguna sèrie catalana per omplir mitja tarda, i a continuació la versió remodelada d’El Club: El Club d’estiu, presentat per la Cristina Puig, i amb nous col·laboradors, que han anat buscant mitjançant un càsting com s’ha pogut veure en els ultims programes d’El Club.

Una altra novetat a TV3 serà que la Nina torna amb un programa musical, anomenat Mania, que s’emetra cada setmana i que cada programa tractarà sobre un estil musical diferent (el pop, el rock,…) i tindrà en total 6 programes.

Els dissabtes, ja des d’aquest passat dia 16, tornen les estrenes de TV3, amb pel·lícules produïdes per tv3, com La princesa del polígon amb Lolita, una continuació de la sèrie Àngels i Sants i moltes altres. Per cert que sembla que seran emeses en format 16:9, que comentavem en l’últim article del bloc. Aquestes pel·lícules s’emetran cada dissabte quan acabin el TN vespre.

A partir d’aquest diumenge torna la sèrie dels cirurgians, Nip/Tuck, amb la 4a temporada, l’última emesa als Estats Units amb una tanda de 15 episodis, amb artistes invitats de la talla de Brooke Shields i molts més! Cada diumenge a partir del dia 24 de juny a les 22:20h.
Dins a tv3, al canal 300 també hi haura un canvi de programació, els dilluns al prime time repetició dels episodis de Nip/Tuck emesos per tv3 el dia abans. Els dimarts nit de Dallas amb tres episodis. Dimecres serà el dia del De Moda i les pel·lícules catalanes. Els dijous a les deu de la nit reemeten des del principi la sèrie Mar de fons, emesa per Tv3 durant la tardor-hivern passada. Els divendres nit continuen les reemissions de tots els capítols de la setmana de el cor de la ciutat. Dissabte nit doble ració de pel·lícules. I els diumenges repetició dels capítols d’Herois emesos a tv3 el dimecres anterior i a continuació la sèrie de fets sobrenaturals Mar d’ànimes.

Ara només falta saber quines sèries faran quan acabin el cor de la ciutat, i aquestes sèries que emeten a la nit durant la setmana.

Bon estiu a tots!

Tornem a la vida el bloc, avui parlant de la televisió que, esperem, arribi d’aquí ben poc, i que ens serveixi per utilitzar aquestes noves televisions que ens anuncien sense parar els senyors de Sony, Samsung, i tantes altres que incorporen de sèrie els components per veure i escoltar la televisió en Alta Definició i en formats d’imatge superiors al 4:3 convencional i que ja fa temps que hi estem acostumats.

Però, perquè tot això pugui arribar primer les televisions s’hi han d’adaptar, com està començant a fer TV3 amb les proves d’un canal en Alta Definició, que per ara només són per la zona de Barcelona, on s’emet Les Tres Bessones, Els pirineus des de l’aire i pel·lícules en aquest format. Tot això pensant que després de l’estiu es pugui estendre a tot Catalunya l’emissió d’aquest nou canal, aprofitant que la CCTV disposa de la llicència per poder fer-ho.

Però el contrapunt a tot això, són les produccions de sèries, pel·lícules, documentals i tot, que no acaben d’aprofitar aquesta nova tecnologia. En pocs casos en produccions catalanes o espanyoles s’utilitzen el 16:9, el format que exten la imatge a pantalla completa en les noves televisions panoràmiques. A Tv3 trobem pocs casos d’utilització del 16:9:

- La Formula 1 des d’aquest any es obligatòriament en 16:9 i HD, però a Tv3 només l’emeten en 16:9. Es ven com una gran innovació, però a altres països (França, USA, Gran Bretanya,…) ja fa anys que el format 16:9 està implantat. A Telecinco l’emeten en 4:3 i la veritat queda força malament tot aixafat.
- Alguna pel·lícula força important dels divendres, com el cas de l’emissió de fa pocs mesos de Troia, on fins hi tot van activar el sò 5.1.

- Algun documental del 30 minuts que ha trencat l’estadística de emissió en 4:3.

A Espanya, hi ha pocs exemples també d’emissió en 16:9, com Los Simuladores , o últimament Buenafuente sembla que també s’hi ha adaptat. Com no sembla que els catalans sempre van una mica més avançats a la resta d’Espanya en temes d’innovació televisiva.

Sembla que l’innovació en la televisió fa por a Espanya, no tant a Catalunya, més que res per exemples com El Internado, gravat integrament en Alta Definició, però emès amb 4:3 i una reducció de la qualitat força notable. Suposo que el deuen gravar així per poder tindre alguna cosa per emetre quan tinguin el seu canal en HD, però perquè canviar el format d’imatge a un més petit?

Una altra de les raons per la poca expansió del 16:9 i l’HD sembla que es pel seu cost, ja que sembla que a les productores els sembla massa car les camères que s’utilitzen per gravar d’aquesta manera, segons vaig llegir a chicadelatele. Però, amb tots els diners que arriben a guanyar en publicitat, subvencions i drets d’emissió, no els hi surt a compte? O tenen ganes de que semblem també, prehistòrics en temes televisius?

Suposo que a mesura que s’aproximi l’apagament analògic, la TDT i per extensió l’alta definició anirà implementant-se millor i podrem disfrutar, finalment, de les nostres televisions!

Doncs ja és definitiu, el gran peix bullit Ramon Pellicer serà el nou presentador dels TN Vespre a TV3. Un fort aplaudiment per TV3: resulta que els informatius del vespre -els més importants- no anaven del tot bé d’audiència i emmirallant-se amb propostes com la d’Antena 3, han decidit que havien de fer un informatiu “d’autor”. I “l’autor” ideal ha resultat ser Ramon Pellicer. Un autèntic peix bullit incapaç de fer res que no faci pudor de podrit. És així de clar. Només cal veure l’Entre Línies. Un programa que fa moltíssim temps que fa una podor de cadàver insuportable, on els reportatges de contingut sexual amb els que ens obsequien almenys un cop al mes, són la única cosa que el mantenen amb vida (o això deuen pensar ells).
TV3 ha lapidat a en Lluís Caellas sense cap mena de mirament i els programes de la casa comencen a fer una promoció brutal de la persona de Ramon Pellicer, sense cap mena de compassió pels que hi ha ara. Sembla que realment s’han cregut que amb l’home de la cantarella falsa i insuportable arreglaran els problemes d’audiència dels TN.
Déu els agafi confesats